Cultura: Serrallonga en viu

 

Sant Hilari de Sacalm diu: Torna en Serrallonga!

 

Divendres 21, dissabte 22 i diumenge 23, a Sant Hilari de Sacalm, poble gironí, terra de bandolers... En Serrallonga hi ha aparegut de nou! I ha dut a vilatans i visitants, l’ambient de l’època.

 

Ja de bon matí, els carrers s’omplen de bandolers i dones amb cotilles, així com espardenyes i barretines, que ens conviden a fer una càlida ullada al passat del poble català.

 

Les places engalanades, són plenes de parades amb productes artesans. Mentre, les olors d’àpats com: Senglar amb patates rodones, costelles de porc rostides amb castanyes... ronden pels carrers i anuncien que arriba el migdia.

I és que, fins i tot en el camp gastronòmic, s’ha retornat segles enrere.

Així fent un tast d’aquesta cuina barroca catalana, ens retrobem, quasi sense plantejar-nos-ho, amb els gustos culinaris dels nostres avantpassats.

 

Quan la tarda ja s’acosta, els avis, no romanen al graó de la església, tal i com ho fan cada dia... Sinó que aplaudeixen al ritme dels trabucs dels bandolers -no només gironins- .

També els joves dansen, tal i com ho fan els gegants i capgrossos.

Aleshores, els menuts canten cançons de lladres i bandolers i juguen amb trabucs de fusta, mandrons i algun titella divertit, pels carrers estrets i humits.

 

Hi ha també sortides guiades pels volts d’aquest poble que durant aquest cap de setmana, viatja en el temps. On entre el verd, s’hi descobreix, després d’una explicació històrica de la vila: el tresor d’en Serrallonga, la casa on aquest memorable personatge residí, un passeig  pel museu acompanyat d’un audiovisual... En definitiva, un molt interessant recorregut per uns paratges que, malgrat haver passat el temps, conserven, sens dubte, el veritable esperit d’aquelles èpoques, així com la mirada del mític bandoler Serrallonga i mantenen, ben vivament l’ànima de la Catalunya barroca.

 

Agraïm doncs a les entitats, institucions i habitants de Sant Hilari, haver permès endinsar-nos, com no pas sempre és possible, en aquest estil de vida, que un dia, fou el nostre, i que de fet, tampoc s’hi allunya tant.

Perquè no hi ha massa coses tant commovedores com estudiar  de forma lúdica una cultura, en l’àmbit històric, tant de prop.

I és que, tot el que es basi en conèixer terres i tradicions siguin les catalanes o no, sigui a través d’un ball o d’un llibre, ens obre les portes a descobrir-nos un xic més. 

 

Finalment, per a fer honor a aquest bloc cultural, hi adjunto la lletra -que no deixa de ser poesia- de la popular cançó dels "Esquirols", del disc Torna publicat l’any 80, referent a en Serrallonga, que reflexa qui era i com en va ser i n’és d’admirat el nostre bandoler.

 

Torna, torna Serrallonga

Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavartet.

Des de Sau a la Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d’en Serrallonga
tornarà als amagatalls.

Torna, torna Serrallonga
que l’alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.

 

Confio en que així, lectors i -per tant- viatgers, pugueu apropar-vos una mica més a aquest món -perquè és tot un món- de la vida de l’aventura, que sovint n’és una de fugitiva; com ho va ser la d’aquests veïns nostres del temps.

 

Espero que això us animi, tal i com ho faig jo, a presenciar, l’any que ve, aquest espectacle tant proper i accessible per a tothom.