Fira del llibre d’ocasió antic i modern

 

Abans que les paraules d'en Miquel Martí i Pol duguin un aire carregat de l'optimisme característic d'aquest autor contemporani a "Le Moulin de la Galette", deixeu-me fer una recomanació:

 

La setmana passada, fou celebrada al Passeig de Gràcia, la coneguda Fira del llibre d'ocasió antic i modern.

Va esdevenir, igual que els darrers cinquanta-sis anys, un gran èxit. Un èxit col·lectiu i alhora individual.

 

Els amants de La Paraula, varem marxar-ne amb el cor encès, la mirada delitosa i un caminar enèrgic. Mentre flairàvem, encara en arribar a casa, les nostres mans que, amb poques hores havien resseguit -i algunes potser fins i tot perseguit- tants pensaments; i havien deixat enrere tantes lletres transcendents que superaven la majestuositat i incandescència del temps, lletres doncs, que vivien més enllà que entre pàgines.

 

Els que encara no havien besat els llavis de La Paraula, varen aventurar-se a fer-ho. I això els feia perdre l'horitzó de vista, car les lletres el fonen al seu pas.

I mentre aquest sentiment novell despertava... Com qui descobreix un sisè sentit... Molts desesperàvem desmesuradament envers el saber, el que venia de dècades enrere i el que havia sorgit potser abans d'ahir. I ho fèiem així: desmesuradament, perquè igual que l'amor, la literatura no en té de mesures!

 

I en aquell garbuix desdibuixat d'èpoques, llengües, autors i vianants enigmàtics... Vaig guaitar unes mans nervioses, que lleugeres fregaven enèrgicament i alhora plàcidament, amb estima, els lloms dels llibres de butxaca de segona mà. Acompanyades d'una veu masculina, envellida, estroncant-se deliciosament; que pronunciava per a si mateixa els noms dels autors emblemàtics -no pas pel seu nom conegut, sinó pels mots que darrere d'aquest s'hi amaguen-.

 

I vaig veure de sobte, totes les pàgines que aquelles mans blanques, polides, de dits llargaruts, havien passat al llarg d'una vida sencera...

Mirava aquell avi d'escassos cabells canosos clenxinats, de corbata acolorida antiga i jaqueta ajustada, descaradament, encisada.

Ell alçà la mirada, que fità la meva, i somrigué. Ens trobarem aleshores immersos en aquella càlida complicitat dels qui compartim l' amant seductora, que a tants humans idealistes ens té enamorats: La Paraula.

 

La Paraula, que malgrat ésser donzella compartida és arreu al instant precís, rau amb tots els que l'estimem al mateix temps.

 

Així doncs, tan si sou de ciències com si sou de lletres, coincidim en una cosa, i és que som tots humans, i la paraula és la nostra font primària d'expressió. Per tant la Fira del llibre d'ocasió antic i modern, ja celebrada, va ser, i l'any que ve serà, una important oportunitat per  descobrir nous punts de vista i assaborir més conscientment els ja coneguts; viure experiències insòlites i repetir-ne d'altres de bell nou. Que sens dubte ens farà recordar a aquelles paraules d'en Foix: M'exalta el nou i m'enamora el vell.

 

Us convido amb aquestes línies a gaudir d'aquest acte públic cultural, dirigit a aquells qui ja han embogit sanament per La Paraula, i a aquells que quan menys s'ho esperin cauran malalts en aquesta delerosa i inevitable epidèmia tant plaent.