Rilke
Un bon dia es despertà sota el mateix sostre que la seva dona i la seva filla. I va decidir que es dedicaria a viatjar a la recerca de la felicitat. Trobà la seva estabilitat personal en aquest no parar, en aquest món gran, que de seguida li semblà petit.
Rainer Maria Rilke naixia a Praga a finals de l'any 1875. Naixia l'últim romàntic. Sentint, des d'aquell 4 de desembre en que veié la llum, fins a aquell mai oblidat 29 de desembre de 1926 en que desaparegué -essent-ne ben conscient de que ho feia-, la vida i els seus indrets més inoportuns i curiosos a flor de pell.
Abans que la leucèmia s'endugués a aquells ulls tan detallistes, Rilke, escriví obres com Els sonets a Orfeu o Elegies de Duino.
Abans de comentar dues de les seves obres, us diré que no feu cas absolut de les meves paraules. Perquè ignoro la llengua alemanya, llengua amb la qual Rilke escrivia habitualment, tant com ignoro el perquè de la nostra existència. Mai cap de nosaltres podrà saber que és el que realment Rilke deixava anar en la seva poesia, perquè aquella aroma de significat que totes les poesies duen, em mancarà a causa de la meva desconeixença de l'alemany. Potser en un futur, ho podré entendre. I si sabeu alemany, sentiu-vos altament afortunats, car malgrat que hagi llegit Rilke en la meva llengua, els seus mots, no m'han deixat dormir.
Senyores i senyors: René Karl Wilhelm Johann Josef Maria Rilke (o això diuen en alguna biografia de no fiar).
Imatge: El rai de la Medusa de Géricault, Rilke rau dret davant de tot, el rai és petit i ple i el món enfurismat i desconegut... Quanta força! Tant pel que lluita, com pel món indomable. Totes dues coses juntes, fan una poesia com la de Rilke.
1 comentario
Nike Shox Shoes -