Resum de l'article "Candilejas Agónicas"
Sota el títol de “Candilejas Agónicas” s’hi amaga una crítica a la poca categoria i poca presència del teatre català de l’època. L’article fou escrit per Joan Oliver, però signat amb el pseudònim de “Jonás”; i es publicà a la revista Destino l’any 1955.
Oliver diu que el teatre català està desapareixent, està clarament agonitzant. L’actualitat teatral del moment es basa en obres d’un argument pobre i ridícul que cada vegada rep menys espectadors, i sobretot, menys aplaudiments. Esmenta Segarra com a únic supervivent enmig d’aquesta pesta. Però òbviament recolza que el teatre català no pot reduir-se a un autor, per més eminent que sigui.
Però, qui és el causant d’aquest terrible fenomen? El cinema, el simplista cinema nord-americà. Que sedueix la massa sense opinió. La societat ha estat arrossegada per la potència d’aquest tipus de cinema, perdent així el gust pel teatre que, s’ha anat empobrint. L’autor té molta raó quan diu que l’emoció i la proximitat que es viu en una representació teatral, no es viu en una pel·lícula. Però sembla a ser que el poble, ha deixat de banda la sensibilitat i ha donat protagonisme a l’acció cinematogràfica.
Veiem que Oliver considera que el vertader teatre es basa en el text, en la paraula viva. No pas aquell on el protagonisme rau en la llum i els efectes especials, en un intent de dur a escena les tècniques cinematogràfiques. Creu que aquest és el teatre comercial i de baixa categoria, que solsament té el do de cridar l’atenció, sense seduir les ments espectadores. I lamenta que a aquestes no els balli cap idea pel cap, no els inquieti quelcom i que s’oblidin del que han vist així que posen un peu al carrer.
Tot i així, Oliver té l’esperança en aquesta minoria té present la malaltia i hi intenta posar remei. I dic intenta, car aquests pocs amants del bon teatre, no tenen prou recursos per a una bona escenografia, vestuari i sovint, ni tan sols per una sala ruïnosa, en qual amb prou feines s’hi cap.
Dóna com a solució l’altruisme per part d’aquells amb un cert poder econòmic i amb amor a la cultura. I proposa i espera que aquests siguin la roda que li falta al carro del bon teatre per recuperar-se i continuar fent camí.
1 comentario
David Cos -
El teu bloc promet molt, però no està al dia. Queden feines per penjar, i per a algunes ja s'ha acabat el límit de temps.