"Don't bother me"
Durant la dècada dels seixanta, època de la joventut de la Mundeta filla, varen succeir tot un seguit de fets que desencadenaren alguns canvis socials. I recordem, que quan esdevenen canvis en la societat és perquè primer canvia la mentalitat d’aquesta.
La joventut de l’època, joventut del demà, sense la por d’aquells que han viscut guerres, però conscienciats per l’ombra d’aquestes en els rostres dels seus familiars, alçaran les mans reclamant drets, cridaran amb força reivindicant una ideologia. I tot això sempre des d’uns ulls que duran com a lema la pau. Això, a grans trets, és un resum del que passarà a nivell mundial.
Malgrat tot, hi haurà guerres i revoltes que potenciaran que aquestes mans s’alcin amb més esma i aquestes veus sonin amb potència.
D’aquí doncs, no només en naixerà una societat amb uns mateixos objectius. No sols la veu romandrà en la massa. Sinó que d’aquesta començaran a sobresortir-ne artistes que, cada un des del seu àmbit, reclamarà el que ja havia reclamat quan la seva veu es barrejava amb d’altres.
Pel que fa a la música trobem els The Beatles, un dels grups primordials d’aquesta dècada, que varen revolucionar la societat. Ells varen mantenir viu l’esperit del rei del rock, el primer que va fer honor a la paraula canvi. Els The Beatles però hi afegiren el seu caràcter, un caràcter que varen prendre de la societat del moment. Les lletres dels The Beatles corresponents al seu primer període -els seixanta- parlaven de fets quotidians, de les preocupacions de la joventut, d’historietes simples d’aquell noi, d’aquell jove. D’aquell que ja no tenia la mateixa visió de la vida que els seus pares. D’aquell sense por, entusiasta, conscient del món, però aquest vist amb la inconsciència de l’edat. Veiem doncs que, en un personatge hi rau tota la mentalitat d’una època.
També fa referència al -per a molts- rei del soul, l’Otis Redding. Concretament cita el seu primer àlbum publicat l’any 1964 "Pain in my heart". Redding fou un noi desafortunat econòmicament durant la seva infància i adolescència. I va ser amb l’energia de la joventut com va decidir, i aconseguir, superar aquest bassal. Finalment, lluità per un món millor amb la seva veu i cançons. Otis, mai no es quedà de braços creuats esperant un demà, perquè -sense saber-ho- el demà era ell.
En el mateix any en que l’autor de "Pain in my heart" apareixia en aquest món, també ho va fer el "magistral Bob, l’intocable Bob, el fidel Bob", tal i com descriu la Mundeta a Bob Dylan.
Tots sabem que en Bob Dylan, artista polifacètic, gràcies a les seves lletres contundents i poètiques difuminant-se amb música que sembla que regalimi per les parets de cases i edificis i se n'endugui el crit i l’ ideal dels que hi viuen dintre, va fer tremolar, i encara ho fa, als joves liberals, com ho és ell.
Va posar cullerada a aquesta sana empenta que els joves dels seixanta duien a flor de pell. Ell, ho feu a través d’un esperit bohemi i, fins i tot en podríem dir, de vegades beat. Cal dir que no sols feu sonar la seva harmònica i recità la seva poesia, sinó que també participà en diverses manifestacions que obriren les portes a un nou pensament col·lectiu.
Veiem que durant aquesta dècada nesqueren noves ideologies, noves formes de veure el món, la vida... que feren canviar les rel·lacions a petia escala -entre un grup d’amics- i a nivell massiu. Sols cal fer un cop d’ull a les intervencions i pensaments de la Mundeta filla que a vegades dins d’ella mateixa se sobreposen amb la ideologia de la seva mare o àvia.
Montserrat Roig ens parla no només de la guerra civil, sinó també dels moviments culturals que esdevingueren arrel d’aquesta o d’altres fets històrics. Però sobretot ens mostra de ben a prop les reaccions de les persones vers aquests fets i com aquestes es veuen immerses en aquests moviments culturals. Una de les protagonistes n’és la Mundeta filla, que visqué l’època de canvi. I de fet és, de les tres Mundetes, la més rebel.
I aquesta Mundeta, és avui, la nostra mare.
Imatge: The Beatles, màxims representants d'aquesta dècada.
2 comentarios
Moulindelagalette -
Me n'alegro de que t'agradi
PD. M'han dit que vas a la terra dels Beatles...
Jordi -
PD. M'han dit que aniràs a veure el Bob Dylan a Andorra?