Enric Casasses

 

El senyor Casasses és la nostra veu, la veu de tots, la veu purament humana; sí, la sincera i explícita.

L' incomparable i inconfusible Enric Casasses nasqué, i amb ell tot un nou punt de mira, a Barcelona l'any 1951. I per sort rere el típic guionet després de l'any de naixença de l'autor, d'aquestes biografies de pa sucat amb oli que trobem com si res per el gran reialme virtual, en aquest cas, no trobem una data de defunció.

I és que compartim món amb Casasses, amb aquest artista que és l'eix d'un estil poètic català.  

Enric Casasses ha experimentat amb tot tipus de poesies ben inversemblants entre si. L'autor passa per estils com el Renaixement, el Barroc i fins i tot la poesia medieval, que contrasta deixant-nos a tots enlluernats amb l'estil surrealista, que sembla a ser que és amb la que normalment l'associem.

Algunes de les obres més rellevants d'aquesta icona de les paraules i les sensacions són: La cosa aquella, No hi érem, D'equivocar-se així, Canaris fosforescents, etcètera. Tots els esmentats han estat premiats.

Estrafolari i proper, concret i alhora d'arreu, enrevessat i clar... solsament pot ser: Enric Casasses.

 

Imatge: El cantant, de Joan Miró. Perquè aquest artista canta amb colors vius i contundents.