Mester d'amor
Mester d'amor
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d´amar no comporta mesura.
Deixa´t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l´amor perdura.
No besis, no, com l´esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa´t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l´oreig en ta galta?
Deixa´t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa´t besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Vegem aquí quatre paràgrafs pronunciats per la veu d'algun flâneur, que, després de caminar per a molts indrets fent-se savi -com qualsevol observador-, un mestre, ens diu : Amants beseu! i feu-ho sense prejudicis, Amants beseu! i sentiu el bes molt més enllà que si el classifiquem com: un mer bes de cada dia.
Perquè cada petó, està carregat de tota una història, i ja sabem que les històries, són plenes d'enigmes curioses i que temem, així com de capsetes delicioses i plaents.
És cert que aquesta és una poesia senzilla. Però malgrat la seva senzillesa, és perillosament potent, perquè després de viure-la, sortiríem al carrer i besaríem...fins la fi del món besaríem!
No sigueu conformistes!, ens diu Papasseit, i si us plau fer petons, doncs feu-ne, car en aquest món, solsament hi som quatre dies. I ja que tenim el regal de ser-hi, gaudim-lo. Fixem-nos-hi: vianant a la font regalada.
Ens empenta al primer paràgraf a besar, i ens diu que si sabem com n'és de deliciós fer-ho, no hem de reprimir-nos; ni a fer-ne, ni a deixar-nos-en fer. Perquè un petó, és l'expressió més clara d'amor; sigui un amor d'unes hores, o un amor per molt de temps.
Més endavant fa referència a que com més apassionadament fem un petó, més a prop de la persona estimada estem.
Ens planteja després que què hauria estat de nosaltres si moríssim abans de saber que és un petó, un petó d'amant.
Després ens parla dels indrets en els que més plau besar, com n'és el coll, de pell fina.
Finalment acaba dient que besem i que ens besin, i que si no en tenim prou, tornem a besar...que, com tots sabem...aquella ombra negra que sovint pinem de transparent: el temps, hi jugarà el seu paper.
Vet aquí doncs, una poesia que t'encoratja a estimar, i no només a això, sinó també a viure,- i potser també a estimar la vida-, perquè aquest consell que ens dóna aquest mester d'amor, el podem aplicar en qualsevol factor de la vida: Carpe Diem, perquè, Tempus Fugit.
1 comentario
David Cos -